RDP Laos

Ja soc a Tailandia un altre cop, despres d’haver voltat durant 5 mesos i mig pel sud est asiatic. A punt per marxar de la regio i anar a veure que passa per india, nepal i mes enlla…

Fa uns dies estava a la terrassa d’una GuestHouse a la banda laossiana del Mekong, el dia abans de passar cap a Tailandia.
M’estava fent la pelicula mental dels 2 mesos que he passat a Laos i vaig pensar en dos colegues que crec que haurien dsifrutat moltissim del que he viscut per aqui. Aixi que Nacho, Rafa, explicare la vostra “pelicula” a tothom perque em costa molt escriure i quan m’hi poso ho haig d’aprofitar tios…
Us vull donar la meva visio d’aquest pais, el que mes m’ha fascinat de tots els que conec, perque crec que a molts us encantaria. Aixi que deixeu de banda la feina per un moment que us ho explico…
La gent es encantadora, sembla que tinguin una felicitat a dins que els desborda i fa que no puguin evitar somriure en tot moment, acollir-te a casa seva, interessar-se per la teva vida, riure’s de tot, riure’s de tu sempre que poden, convidar-te a menjar, a beure, a beure encara mes… sempre amb unes ganes de viure la vida i una capacitat per aprofitar cada moment que fa molta enveja. No se si sera el budisme, present fins a l’ultim poble del pais, que ha fixat aquesta manera de viure a traves dels anys (per cert aqui avui es 6 d’abril de 2553) o si son ells mateixos que han triat la religio que mes els convenia… En tot cas sembla que tot esta en harmonia…
La natura aqui es impressionant tambe. M’he passat dies viatjant en barco pels rius del pais, veient les dones rentant-hi la roba, els homes pescant amb les xarxes, els nens mes grans ajudant amb els seus harpons caseros i els mes petits jugant a l’hora que cullen algues pel sopar de l’endema. Son pobles on molts cops no hi ha cap carretera que atravessi les muntanyes enormes que els envolten. La selva es perfecta per aconseguir que ningu no pugui molestar-los… i de tant en tant trobes un forat entre els arbres i entres a coves on hi corren rius subterranis, o a d’altres que havien servit als comunistes per preparar la seva revolucio (forca pacifica a Laos, aixo si)…

En aquests pobles sembla que res no hagi canviat en molt de temps… No hi ha llum a molts d’ells, l’aigua l’agafen del riu o d’algun pou on no fa gaire hi han posat una aixeta. Es tot el progres que semblen necessitar. Al mati et desperten els galls i els nens que comencen a correr per a Anar a l’escola, surts del llit per a anar a veure que estan cuinant a la cabana de la familia i veure que et toca menjar avui… els homes desapareixen a les 8 del mati i no els veus mes fins al vespre quan tornen de les muntanyes o dels rius on treballen. Les dones mes grans s’ocupen de la cuina, les nenes porten als seus germans mes petits amunt i avall com si fossin una motxilla i els nens ajuden quan els ho demanen a la feina i miren sempre de tornar a jugar amb el falang (“blanquito” en laossia), que es l’atraccio de tots quan arriba al poble…
En un d’aquests pobles vaig coneixer un “mahoud”, el que treballa amb els elefants. A la nit em va convidar a sopar amb tota una familia del poble i despres em va fer beure fins que vai caure doblegat. Tenen una mena de whisky d’arros fastigos, el lao lao, que tots els que hem estat a Laos hem provat tantes vegades… Doncs al mati seguent estava amb ell a la muntanya arrossegant troncs enormes amb el seu elefant. La bestia anava destruint tot el que se li posava al davant… impressionant. I veure com obeia als crits d’aquell xaval encara mes.
Aquestes histories de ben segur no refelecteixen com es tot el pais, pero espero que us donguin una idea del que encara queda a alguns racons del mon. Jo he pogut viure gairebe aillat de tot durant un temps a un lloc on no calia res del que ara torno a tenir i necessitar. Sembla mentida que depenents que som del nostre entorn i que dificil es deslligar-se’n. Permetem que tot el que ens envolta dibuixi la nostra realitat enlloc d’imaginar-la nosaltres mateixos.
Aquesta nit juga el Barca, i a Bangkok s’hi veuen mes samarretes del Messi i Ibra que a Catalunya aixi que torno a estar al mateix mon que vosaltres! Me’n vai a buscar un bar que estigui ple d’anglesos per veure el partit… a veure si els veig somiar durant una estona i tornar a tocar de peus a terra quan s’acabi el partit!
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s