La reflexió…

Fa uns dies parlàvem amb l'<a href=”http://100hitosylasliebres.wordpress.com/”><span style=”text-decoration:underline;color:#3366ff;”><strong>Ignasi</strong></span></a> sobre les eleccions de demà…

Ja fa un temps que vaig decidir de no votar en les últimes eleccions perquè no volia que el meu vot donés legitimitat a ningú per a que em representés dins d’aquesta merda de sistema al que hem arribat.

Però ara em desmarcaré de tot el discurs polític, de com gestionar el país, de com organitzar la societat,… Tindrem molts altres moments per parlar d’això i per a que tothom pugui donar el seu vot insignificant i desresponsabilitzador a polítics que sabem que no poden fer gran cosa, ni són gaire valents per a canviar res.

És veritat que el govern vol “esborrar” descaradament totes les polítiques de retallades fetes fins ara. Però pràcticament ningú no en parla d’això, de fet. Deu ser que ningú no veu una gestió política possible fora d’aquest marc totalment imperatiu a Espanya, i a Catalunya avui en dia… I crec que no se’n parla perquè tothom és conscient que encara no s’han acabat les retallades i que es farà el que se’ns mani des d’Europa.

Així que canvis en la gestió política del país… no estan a la vista.

Ara el President Mas ha posat una proposta diferent i valenta a sobre la taula. I no l’havia sentida mai encara.
Més enllà de discursos polítics. Hi ha una proposta, a mig-llarg termini de “vols que el teu país sigui un estat sobirà i que no et toquin els collons els rabiosos, envejosos, aprofitats i possessius espanyols?”. I jo contesto Sí a la pregunta. (és per donar-li un toc d’il·lusió reivindicativa… però el concepte que tenim tots al cap segur que inclou alguna d’aquestes idees)

I és que aquestes eleccions no són per a demanar cap canvi de gestió política. Tothom (bé, els “conveçuts” del sistema en el que vivim) accepta aquesta conjuntura amb resignació.

Aquestes eleccions són per legitimar un procés. Un procés cap a un canvi d’Estat i per a acabar amb la “guerra” que des de fa tant de temps que portem amb Espanya. “Guerra” política i cultural que crea, en moments crítics com aquest que vivim, tensions més grans de les que tots hem suportat durant molts anys amb, segons el cas, resignació, indiferència, activisme, bel·ligerància,…

I ara crec que la implicació per la que se’ns està preguntant és en aquest sentit. Un referèndum per a sortir de la merda d’Espanya i conviure com a catalans dins la mateixa merda europea. Sí. És a dir, un intent de guanyar sobirania i de viure en un lloc més homogeni, sense tensions amb l’exterior i amb sentit de comunitat.

Així que aquest cop, per una vegada, per primera vegada! no estem preguntant això: “quina merda volem?”. Sinó que estem avançant cap a la pregunta “Catalunya o Espanya?” (amb la mateixa merda de sistema, això sí)

És cert que el canvi potser no serà gran a nivell de gestió política del país, però no em costa gens dir que Sí a Catalunya i que No a Espanya. Sense cap altra implicació, i esperant a tornar a votar el dia del referèndum…

I avui fent jornada de reflexió, també he recordat un post que vaig escriure com a conclusió del viatge a Turquia de la primavera passada… Us en deixo el link <span style=”text-decoration:underline;color:#3366ff;”><a title=”Jordi Girard a Turquia. Balanç” href=”http://jordigirardturquia.wordpress.com/2012/04/01/conclusions-duns-quants-dies-de-vida-a-turquia/”><span style=”color:#3366ff;”><strong>aquí</strong></span></a></span>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s