El viatge en avió. Coses que pensava anant cap a Colòmbia…

Sóc damunt del mar, molt lluny de qualsevol país, allunyant-me del meu país. I sento l’avió com un refugi, com les coves on m’amagava de petit o com la cabanya que em feia amb les mantes i el meu llit. És un indret segur, conegut, comfortable (sobretot avui que tinc un suuuuper seient on puc estirar les cames!).

Tot i ser al mig de l’Atlàntic, aquí dins pràcticament ningú no té por. A dins l’avió hi ha calma. És una sensació semblant a la de passar la tarda d’un diumenge de pluja a casa. Sofà, peli, menjar,… Mirar per la finestra i sentir que no tinc cap relació amb el que passa a fora. El diumenge a la tarda, la vida de la ciutat, amb els cotxes, semàfors, feina, presses,… em queda molt lluny.

Aquí, a l’avió, tot el que hi ha a sota meu, la immensitat, la diversitat, la vida de l’oceà no existeix. No m’espanta.

Fa un moment, mirant per la finestra, pensava com seria “la vida d’un dilluns a l’oceà”…: Després de fer un aterratge d’emergència ens toca viure al mar, sobreviure diriem aquí. És a dir, comença un dilluns laborable a l’Atlàntic! Caldria primer aconseguir aigua potable, després fabricar canyes de pescar, protegir-nos del sol,… Hi hauria tota una feinada! Per exemple desfilant les cortines que separen la primera de la classe dels mortals podriem tenir fil de pescar, uns 100 metres he calculat amb la cortina que tinc al davant… i amb les arracades d’alguna de les senyores de l’avió tindriem un ham com per pescar un bon troç de peix. Hi ha mantes i roba suficient per amagar-se del sol i tapar-se a les nits. I per aconseguir aigua caldria aconseguir evaporar i condensar el vapor d’aigua que en sortís. Eureka! Tindriem aigua dolça! (us estalviaré tot el mecanisme infal·lible que he ideat durant uns quants minuts…)

Que lluny que queda tot això des d’aquí dalt! Tant lluny com queda el dilluns al matí d’un diumenge a la tarda…

Però potser seria bo que aprenguéssim a fer aquestes coses bàsiques per a la supervivència. A més d’adquirir consciència del que necessitem per a viure estariem preparats per a quan vingués una forta tempesta que malmetés el nostre refugi i calgués continuar avançant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s