Crònica #1. La Gran Muralla

Començo una sèrie de cròniques de viatge.
Són etapes especials durant els meus viatges, moments viscuts amb especial atenció a tot el que m’envoltava.
El món, la natura, l’univers ens ofereix una infinitat de camins per explorar, per observar, per viure. Només cal estar alerta en el moment present i obrir els sentits.
Ser lluny de les teves rutines i lligams et facilita les coses. Et permet, i fins i tot et força a endinsar-te en el moment.
Quan soc capaç de viure aquí i ara me n’adono de la riquesa de la realitat en la que vivim. Sigui on sigui.

Hem sortit de pekin per a anar a fer una passejada de 10 km per la “Gran Muralla China”.
Sortim d’hora al mati i un minibus ens apropa al punt de partida, Jinshanhing. Instruccions abans de començar, típic xino, i ja podem emprendre la marxa.
Nomes arrencar, una legió de camperoles xineses espera l’exèrcit turista. Amb nosaltres ve una noia que ens farà de guia durant bona part del recorregut, Chu Li.

Jordi Girard i Chu Li

Els primers paisatges amb la muralla de fons son espectaculars. No se’n veu el final. La muralla ressegueix les crestes de les muntanyes. De muntanyes altíssimes. i es perd cap a l’infinit. Hi ha trams planets i trams molt empinats on avancem amb ganes als turistes que no fan risatlons… a veure si així ens podem ficar sols al davant… però fem 1000 fotos i parem a fer el burro cada dos per tres… la Chu Li ens espera sempre a canvi de que li comprem algun souvenir quan arribem al final. No la podem fer for a perquè ens en vindrien molts d’altres… com a mínim ella es maca i ens ensenya algunes paraules en xino!

Els Marcopollos a la Gran Muralla

Seguim caminant i fent fotos. També comencem un videoclip que ha de recollir diferents paisatges del viatge. Comença aquí, al a Gran Muralla, no esta malament… “Tot queda igual” de Sopa de Cabra.
Arribem a mig camí, hem travessat 16 torres de vigilància i la Chu Li marxa després de que li comprem 3 samarretes amb el típic missatge “I climbed de Great Wall!”. Fem un descans, coneixem un tio angles, el doble del de ColdPlay. Ens explica que fa la volta al mon en 2 mesos, mes ràpid que Willy Fog, tu… I el pobre ens diu tot tristot “I miss home…” Després, la risa clar…

Tornem a caminar, els paisatges ens segueixen deixant estorats. Algunes zones deixen veure que estem a la tardor amb arbres de tots els colors.

Al cap de 4 hores arribem morts al final del recorregut. Tenim temps per fer una cervesa contemplant les ultimes imatges de la muralla. Una gran cervesa. Ens adonem del que hem fet. Es com si caminéssim dins dels llibres d’història del cole, i ara ho estàvem assaborint, 15 anys mes tard.
Per acabar un salt en tirolina, que ens permet anar mes ràpid per a arribar abans a dinar. Volem per sobre el riu que travessa la muralla. Aquest no el va poder aturar ningú.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s